Rocío García López

Psicòloga sanitària des del 2004, especialitzada en teràpia familiar i de parella, amb una sòlida trajectòria en història familiar, vincles i afecte. Formada en l’abordatge del trauma (EMDR i ICV), així com en corrents com la teràpia breu estratègica, la teràpia constructivista i el mindfulness.

Veure’n més sobre la meva formació

Des que vaig començar a exercir com a psicòloga sanitària el 2004, he tingut el privilegi d’acompanyar moltes persones en moments de recerca, crisi i transformació. Al llarg dels anys, la meva manera de treballar ha anat evolucionant, sempre al ritme del que cada persona, cada història i cada procés m’han ensenyat.

Vaig iniciar el meu recorregut professional amb una base en psicologia tradicional, des de la teràpia cognitiu-conductual i constructivista. Tot i això, aviat vaig sentir que alguns aspectes del patiment humà no podien abordar-se només des del visible o racional. Això em va portar a especialitzar-me en tècniques d’abordatge del trauma com EMDR i ICV, així com en mindfulness, que permeten centrar l’atenció en el moment present, observar les experiències sense judici i desenvolupar respostes més adaptatives davant les dificultats.

El meu interès per acompanyar de manera més integral les persones em va impulsar a aprofundir en altres models terapèutics, com la Teràpia Breu Estratègica, que facilita resoldre problemes complexos de manera ràpida i efectiva.

La vida, amb els seus matisos i complexitats, em va portar a explorar nous llenguatges i formes d’escoltar. Em vaig formar com a Terapeuta Sistèmica Familiar i de Parella, estudiant els sistemes familiars en totes les seves formes. Comprendre els vincles familiars i transgeneracionals em va permetre acompanyar amb més profunditat: darrere de cada símptoma hi ha trames familiars, i reconciliar-se amb la nostra història permet viure amb més llibertat i autenticitat en el present.

Posteriorment, vaig incorporar formacions més holístiques, com les constel·lacions familiars, integrant enfocaments corporals. El cos guarda memòries i emocions que la ment de vegades no pot expressar; aprendre a escoltar-lo va obrir la porta a intervencions més profundes i conscients.

Sé de manera fefaent que la meva formació no acaba aquí: cada experiència amb els meus pacients i cada nou aprenentatge alimenten la meva passió per continuar creixent. Tot això guia la meva verdadera vocació: acompanyar les persones en el seu viatge interior, sostenir-les en la incertesa i celebrar cada avançament cap al seu benestar i plenitud.

Dades professionals i formació complementària

  • Psicòloga sanitària des del 2004, acompanyant persones en processos de crisi, recerca i transformació.
  • Terapeuta Sistèmica Familiar i de Parella. Membre de la FEAT (Federació Espanyola d’Associacions de Teràpia Familiar) i de la SCTF (Societat Catalana de Teràpia Familiar). Mirada centrada en els vincles i la reconciliació amb la pròpia història.
  • Màster Oficial en Psicologia Clínica i de la Salut.
  • Experta en trauma: EMDR i ICV (Integració del Cicle Vital).
  • Experta en Mindfulness i gestió emocional, afavorint la connexió amb el present i l’autoregulació emocional.
  • Formació en Teràpia Breu Estratègica, eficaç per abordar problemàtiques complexes de manera àgil i profunda.
  • Especialització en Constel·lacions Familiars. Centre ECOS. Tècnica terapèutica per identificar dinàmiques inconscients i adquirir consciència de la problemàtica.
  • Llicenciada en Psicopedagogia.
  • Postgrau en Teràpia de Grups en Salut Mental.

Sobre mí

Al llarg de la meva vida he après que acompanyar els altres només és possible quan un mateix ha transitat el dolor. Avui la meva vocació és ser present amb humanitat i empatia a cada procés.

 Jo també he sentit el pes de l'ansietat i la por, i sé què significa travessar la foscor. Per això acompanyo els qui busquen caminar cap al seu benestar amb autenticitat i comprensió

Veure’n més sobre la meva

Durant la meva infància i joventut, vaig conviure amb inseguretats i pors que em feien sentir que mai no n'hi havia prou. Amb el temps, aquesta sensació es va anar fent més pesada i la vida va començar a sentir-se com un pes difícil de sostenir. Van ser moments d'ansietat, d'episodis de gran duresa, de vertigen intern, els símptomes i la pèrdua de visió sense raó em van fer anar a teràpia.
i començar el meu camí de mirar cap a dins i replantejar-me el meu camí. 

Sempre vaig creure que acabaria sent veterinari, però aquestes experiències em van portar a descobrir allò que realment m'apassiona: acompanyar les persones a transitar els seus processos vitals i caminar cap al seu benestar emocional. He estat a l'altra banda, i aquesta vivència em permet acostar-me a comprendre amb humanitat i empatia allò que senten els qui acudeixen a mi.

Una cosa que m'ha ajudat profundament és l'actitud davant de la vida: no tenir por de mirar la meva pròpia foscor, de travessar el dolor, encara que moltes vegades això generi un gran dolor. Crec sincerament que un bon terapeuta és aquell que ha viscut els seus propis desafiaments i sap què significa estar perdut, sentir por o enfrontar-se a canvis difícils. 

Al llarg de la meva vida he hagut de reconèixer i treballar molts aspectes del meu propi sistema familiar, i aquesta experiència m'ha ensenyat a acompanyar els meus clients amb una mirada propera, conscient i respectuosa del procés. Perquè cada història és única, i cada persona mereix ésser acompanyada des de l'autenticitat, la comprensió i la humanitat. 

No acompanyo només des del que sé, sinó des del que també he transitat. L'empatia no s'estudia, s'encarna quan hom gosa mirar la seva pròpia ombra."

Què m'hi trobaré?

Entenc que la teràpia és un encontre viu i únic, on terapeuta i pacient construeixen junts el camí.
No sempre és còmode: es travessen ombres, es qüestionen certeses i es toquen ferides antigues.

Però també s’obren finestres, es recupera la veu i es reconnecta amb la vida. Treballo des de la presència, el respecte i el compromís profund amb cada història, adaptant-me al ritme i a l’essència de cada persona.

Saber més

Al llarg d’aquest camí he confirmat allò que intuïa des del principi: que no existeix una sola manera de fer teràpia, així com no existeix una sola manera de ser persona. Per a mi, el procés terapèutic no és una recepta ni un mètode fix, sinó un encontre viu, on terapeuta i pacient construeixen junts un camí que es va traçant a mesura que es camina. No t’oferiré sessions on sentis que només tu parles, i segurament no sempre serà còmode; de vegades s’atreveixen zones d’ombra, es toquen ferides antigues i es qüestionen velles certeses. Però també s’obren finestres, es recupera la veu i es reconnecta amb la vida.

La meva manera d’estar a la sessió neix del respecte, de la presència i del compromís profund amb cada història. Crec en una psicoteràpia que s’adapta al ritme i a l’essència de cada persona, i no a l’inrevés. Treballo amb passió i vocació, i segueixo formant-me, observant i afinant l’escolta. Per a mi, acompanyar algú en el seu camí no és només una professió: és un acte de confiança, un vincle i una oportunitat de creixement mutu.

AGRAÏMENTS...

I no voldria tancar aquest espai sense dedicar unes paraules a aquelles persones que, sense saber-ho, han estat els meus grans mestres: les persones a les quals he pogut acompanyar i que s’han permès mirar-se amb respecte, reconèixer les seves ferides i descobrir noves maneres de viure. Cada història compartida, cada pas fet, cada silenci, cada resistència i cada descobriment m’han ensenyat més del que qualsevol formació podria oferir.

Gràcies per la vostra confiança, per la vostra valentia, per les preguntes profundes que obriu i per les respostes que junts anem trobant.
Gràcies per mostrar-me, una i altra vegada, que l’acompanyament terapèutic no és un camí unidireccional, sinó un espai viu d’aprenentatge compartit.

Gràcies perquè la vostra experiència m’ha modelat com a terapeuta i com a persona, i us porto presents en cada pas de la meva pràctica.